El teu viatge

by Atzembla

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €7 EUR  or more

     

1.
00:54
2.
3.
4.
04:31
5.
6.
03:26
7.
04:01
8.
9.
04:01
10.
11.
03:31
12.

about

Producció: Miquel Gironés
Gravació: Estudis Ground, Cornellà de Terri (Pla de l'Estany - Girona); RPM Estudios, Almàssera (Horta - València); Music Estudio, Montcada (Horta - València)
Tècnics de gravació: Jaume Figueres, Roger García i Jacobo Cardells
Mescla: Miquel Gironés i Jaume Figueres.
Masterització: CatMastering, Manresa (Bages - Barcelona)
Disseny gràfic: Fran Efless
Fotografia: Kike Pérez i Colomer

Col·laboracions:
Elena Gascó
Ricard Ferrer i Joan Marc (La Gossa Sorda)
Borja Penalba
Víctor Castelló

credits

released November 5, 2012

tags

license

about

Atzembla Alfara Del Patriarca, Spain

contact / help

Contact Atzembla

Streaming and
Download help

Track Name: Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí siga llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí siga llarg,
que siguen moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vages a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
Track Name: El teu viatge
Noves emocions que transformen les antigues mirades,
somriures dins del cos que et transporten a les portes d’un món on,
ja no existeix la por
i esta nit has decidit ja no tornar.
El nou camí es dibuixa sols al teu davant,
demà serà un gran dia, i esta nit et guiarà.

Un nou horitzó, noves formes de pensar l’estratègia,
agafar el timó i posar rumb cap a una altra matinada.
I el seu nou despertar.
I esta nit vols riure, cantar i ballar
les noves melodies sota el nou compàs.
Comença ja a ‘amaneixer’, esta nit no oblidaràs.

I ara obris els ulls i contemples tot un nou paisatge,
la foscor d’abans i els núvols d’aquell passat ja es desfan.
Dintre del teu mar, preparat per a un nou abordatge.
No t’ofegaran i a les fortes tempestes guanyaràs,
i una nova nit arribarà.

Que el camí siga llarg i que siguen moltes les matinades,
més lluny de l’avui, més lluny, sempre molt més lluny del demà,
on tampoc t’aturaràs.
I esta nit has decidit ja no tornar
el nou camí es dibuixa sols al teu davant,
comença ja a ‘amaneixer’, una altra nit s’acosta.

Que la lluna te trobe preparat per continuar el viatge,
que cada matinada et faça fort per afrontar la tristesa
quan et vinga a buscar.
I tot pot començar ací ara esta nit,
i l’horitzó t’espera al final del camí.
Comença el teu viatge, bon vent i barca nova!!

I ara obris els ulls i contemples tot un nou paisatge,
la foscor d’abans i els núvols d’aquell passat ja es desfan.
Dintre del teu mar, preparat per a un nou abordatge.
No t’ofegaran i a les fortes tempestes guanyaràs,
i una nova nit arribarà.
Track Name: Al gran desert
Crida per la vida, al desert la seua lluita,
un poble que no oblida, una terra que l’estima.
I camina i es fa més llarg
el desert de la vergonya, dels que han perdut la memòria,
artífexs d’una història que ara ja poc els importa.
I camina i el desert es fa més gran!!

Fills de la incertesa, de promeses oblidades,
il·legals a casa seua, esperances refugiades.
Camina i es fa més gran
el silenci que els ofega, la ignorància que els condemna,
però el seu cor sempre batega, per un futur que els espera
I camina i continua el combat.

D’un poble en lluita que avui resisteix
al gran desert
dels ocupats, dels “sense nom”
que ara criden al món,
conquerirem la llibertat.

Crida per la vida, al desert la seua lluita,
que no esborra la innocència, les mirades d’alegria.
I camina i es fa més gran
la il·lusió de veure’ls créixer, on els seus contes comencen
i els murs desapareixen, i es refan les velles sendes.
Camina i continua endavant.
El poble en lluita que avui resisteix...
Crida per les dunes del desert mentre el sol li crema,
mentre travessa les rutes del despertar d'una terra.
I camina... camina... I el desert es fa més llarg,
el desert que mai s'acaba, que no abasta la mirada,
que pareix que a ningú importa i que entre miratges recorda.
I camina amb voluntat ferma, i camina com una fera
que s'aferra al poc que li queda i caminant continua el combat...

D’un poble en lluita que avui resisteix
al gran desert
dels ocupats, dels “sense nom”
que ara criden al món,
conquerirem la llibertat.
Track Name: En un segon
Ràbia, indignació, impotència dins del cor,
tot es queda en un record, i el silenci sempre
guanya, ningú respon, i et sents sol dintre d’un món
on tot és fosc.

Ràbia, indignació, trista manipulació,
fins i tot amb els seus morts, i el que mana sempre
calla, ningú respon, i et sents sol dintre d’un món
on tot és fosc.

No em vas poder contar com et va anar, no vas tornar,
aquell matí no et vaig poder abraçar, quan vas marxar.
Ells volen que t’oblide, et promet que no guanyaran,
que el teu record amb mi sempre estarà.

Que en un segon canvia el món, en un segon. En un segon et quedes sol, en un segon. I no saps com.

Ràbia, indignació, resum d’una situació,
de política i ficció, instal·lada en la fal·làcia,
no tenen por, res no importa dins d’un món,
on tot és fosc.

No em vas poder contar com et va anar, no vas tornar,
aquell matí no et vaig poder abraçar, quan vas marxar.
Ells volen que t’oblide, et promet que no guanyaran,
que el teu record amb mi sempre estarà.

Que en un segon canvia el món, en un segon. En un segon et quedes sol, en un segon. I no saps com.

Una estació de metro que desapareix del mapa;
un vagó accidentat destruït, abans d'hora;
un llibre d'avaries perdut, coincidència?
No existeix l'espai per al dol, zona zero.

Càrrecs públics a l'ombra amagats,
institució judicial al·lèrgica a la veritat.
Les polítiques de prevenció: no guanyen vots però
causen morts i foc; dimissions: zero.

Busca el teu ‘abraç’ i el troba a les nits
on en cada somni et tornes a acomiadar.
Busca a les vies de pedra i metall
la veritat que el permetrà començar de zero.

Un grup d'amics entra en un metro de la Línia 1,
l'estiu al pensament, expectatives de futur,
de sobte el terra tremola, es torna fosc el metro.
En un segon canvia el món, hora zero.

Que en un segon canvia el món, en un segon. En un segon et quedes sol, en un segon. I no saps com. Que en un segon canvia el món, en un segon. En un segon et quedes sol, en un segon.

No em vas poder contar com et va anar, no vas tornar,
aquell matí no et vaig poder abraçar, quan vas marxar.
Ells volen que t’oblide, et promet que no guanyaran,
que el teu record amb mi sempre estarà.

Que en un segon canvia el món, en un segon. En un segon et quedes sol, en un segon. I no saps com.
Track Name: Els nostres mars
Tants records creats abans que vas marxar,
tanta por que el temps els puga esborrar,
tants records creats, tants moments que hem passat,
tanta por, si no podem reviure’ls mai.
Sols ens queda allò que vam parlar,
sols, ningú més ho va escoltar,
sols ens queden els nostres records,
records que faran el temps volar.

Tants segons passats des del nostre comiat,
tanta por que pugues haver-lo oblidat,
tants segons passats, segons que fan pensar,
tanta por que el temps ens puga fer dubtar.
Sols ens queda el que ens vam regalar,
sols, ningú més mai no ho sabrà…
Sols paraules que ens vam dedicar.
Avui, per fi s’han complit i

Hem creuat els nostres mars;
els nostres murs, junts els hem derrocat;
les nostres mans s’han tornat a trobar
i als nostres punys, la força d’estimar.

Tantes nits passades, tants matins somniats,
promeses que avui podem fer realitat.
Tantes nits passades, tantes que vindran,
amb la certesa que seran al teu costat.
Sols ens queda continuar lluitant,
sols, el camí ens està esperant,
sols, el temps guarda allò que hem passat.
Avui, per fi junts sabem que

Hem creuat els nostres mars;
els nostres murs, junts els hem derrocat;
les nostres mans s’han tornat a trobar
i als nostres punys, la força d’estimar.
Track Name: Vergonya
VERGONYA

Parlaves de València, la primera, la millor, la boca plena.
Deies que l’estimaves el dia que te n’anaves.
Molt Honorable ‘amic de l’alma’ et vull un ou,
deixeu que manipule un darrer cop amb Canal Nou,
eixa tele que els venera i que ens enganya.
Ací tot és perfecte i oferim glòries a Espanya,
que ara se’n riu de tu en la teua cara.

I un País quasi desfet gràcies a tu i a la teua gent,
tornarà a caminar i a treballar per netejar
esta vergonya que heu deixat…

Ja ha arribat el moment d’acabar la funció
dels bufons a les corts, el lladre a la presó
i espolsar-nos per sempre esta resignació.
Vinga! Sortim al carrer, el poble en moviment,
i mostrem a esta gent el País que estimem.

I l’eterna oposició, seguint el joc ben calenteta al seu silló,
només paraules buides que es transformen en mentides.
La seua veritat és el seu sou
i no el que amb quatre lletres volen fer creure que són…
Només aquella dona amb samarretes,
a tots aquells dels ‘trages’ va fer-los baixar les cares,
mirant als ulls i les coses ben clares.

I un País quasi desfet gràcies a tu i a la teua gent,
tornarà a caminar i a treballar per netejar
esta vergonya que heu deixat…

Ja ha arribat el moment d’acabar la funció
dels bufons a les corts, el lladre a la presó
i espolsar-nos per sempre esta resignació.
Vinga! Sortim al carrer, el poble en moviment,
i mostrem a esta gent el País que estimem.
Track Name: Cap motiu
Ja no queda cap motiu, per continuar pagant
allò que ells van crear i que els va rebentar.
Sabien aquest final, callats el van amagar
i al seu joc d’especular, la partida es va acabar.
Però a ells els ‘dóna’ igual, eres tu qui està aturat.
T’han deixat quasi ofegat i només es barallen per ser
els següents i continuar l’engany.

Ja saps el que passarà, uns i altres van manant,
les butxaques van plenant, mentre tu et quedes igual,
i a l’hora de votar, mil promeses ens vendran,
com si res no hagués passat i a tornar a començar.
Veus que res ha canviat, la il·lusió es torna a trencar,
la ràbia es va acumulant i creuen que com sempre res no va passar.

I ara és el moment
d’actuar i capgirar la situació,
traçar-nos el camí
i avançar amb decisió
trencant les pedres de l’odi i la por.
Track Name: Crits als carrers
Hem sentit parlar de lluites als carrers,
sempre ens van dir que allò eren altres temps,
lluites de classe, patronal i obrers, crits als carrers,
crits que fèieu quan no es podia alçar la veu,
paisatge gris a mida del poder,
sempre ens havien dit que tot allò eren altres temps.

Hem crescut amb allò que ens vau regalar,
front als diners: escola i igualtat.
L’autèntica revolució, als quaderns vau començar.
Hem cregut que aquesta lluita havia acabat,
que els drets guanyats mai es podrien tombar.
Tornem enrere, a temps passats.

Heu tornat a eixir al carrer, i heu tornat a cridar al nostre costat,
hem juntat les nostres veus i hem aprés dels vostres punys a seguir lluitant.

I als vostres ulls la història esborra paraules que vau guanyar,
que als nostres han de despertar.
Que els vostres crits ens donen força, que no callem derrotats,
lluitem pel que ens heu regalat.

Hem sentit parlar de lluites als carrers,
sempre ens van dir que allò eren altres temps,
i aquells que els enyoraven per fi han tornat al poder.
La igualtat per al qui la puga pagar.
Els hospitals, als amics regalats,
treballadors sense treball.

Heu tornat a eixir al carrer, heu tornat a cridar al nostre costat,
hem juntat les nostres veus i hem après dels vostres punys a seguir lluitant.

I als vostres ulls la història esborra paraules que vau guanyar,
que als nostres han de despertar.
Que els vostres crits ens donen força, que no callem derrotats,
lluitem pel que ens heu regalat.
Track Name: Tornaràs
Res al teu voltant, la nit torna pensaments al teu cap,
vols imaginar que tornes al seu costat, com abans.
Res al teu voltant, només els records que pugues guardar,
i no saps fins quan podràs tornar.

Intentes trobar les forces per a poder suportar
les regles d’un joc en què tu mai vas voler jugar.
L’esperança cau i veus com alguns companys ja no estan,
però amb tu no podran, vas prometre aguantar.

Prompte tornaràs al seu costat,
prompte et tornaran les seues mans a abraçar
i a les nits un somni que convertirà
trists records en nous desitjos de llibertat.

Tornen a arribar notícies de la trista realitat,
més assassinats per pertànyer a un poble exterminat,
i ara van a per tu, tortures per a saber on estan
i tu aguantes callat la seua crueltat.

Quasi derrotat, sense forces per pensar vols trobar,
el perquè de tot allò, de la seua trista mentalitat.
Vols creure en un món al què tots puguen viure amb dignitat,
potser ja és massa tard.

Prompte tornaràs al seu costat,
prompte et tornaran les seues mans a abraçar
i a les nits un somni que convertirà
trists records en nous desitjos de llibertat.
Track Name: La resistència
Ja suposem, ja imaginem el que pretens quan véns
amb els ulls ocults rere les ulleres de sol.

Cada paraula és un parpelleig que no ens convenç,
duus amagada quina és la teua intenció.

Que aquesta barricada té la nostra sang als fonaments,
no sé si entens! No deixarem...
que el temps ens enderroque,
que la nostra resistència aguanta,
cara al vent, contra l'espenta del que sents!

Ni tu confies en eixe producte que ara ens vens,
t'estàs cansant de repetir els arguments.

Eres d'aquells que viuen de sabotejar records,
hem fet un mur per resistir estafadors

Però aquesta barricada té la nostra sang als fonaments,
no sé si entens! No deixarem...
que el temps ens enderroque,
que la nostra resistència aguanta,
cara al vent!, contra l'espenta del que sents!

On queda el poder d'un déu sense fidels?
I si les titelles es tallen els seus cordells?

On està escrit el codi que legitima l'odi?
El seu odi... Qui signa en eixos folis?

No són les meues regles, sempre han sigut les teues,
saps bé que si em condemnes, no em sentiré culpable.

Si plore bales és perquè no puc retenir-les.
Si plore bales... Si plore bales!

Que aquesta barricada té la nostra sang als fonaments,
no sé si entens! No deixarem...
que el temps ens enderroque,
que la nostra resistència aguanta,
cara al vent!, contra l'espenta del que sents!
Track Name: Memòria
Conten com la guerra va arribar,
com varen arrasar el que el poble havia creat,
i conten que amb les armes, la por van imposar.
No vau baixar els punys.

Conten com vau decidir lluitar
armats amb ràbia i dignitat.
Conten que mai vareu renunciar,
lluitant, lluitant fins al final.

Conten com la guerra va avançar,
com varen segrestar, com van afusellar.
I conten com els vostres es van haver d’exiliar
ben lluny dels vostres ulls.

Conten com vau continuar lluitant
fidels sempre als vostres ideals,
ideals que van intentar soterrar
i fer-los oblidar, però...

Avui recobrem la memòria,
cantem per recordar el vostre combat,
combat per canviar una història,
combat per la llibertat.

Avui recobrem la memòria,
contem per recordar que no hem oblidat,
el combat sempre fins la victòria
Combat de la dignitat!

Conten com creixia al terra el blat, ben gran,
era tan alt que va ofendre als titans.

I conten com amb foc els van cremar els camps ,
els traïdors quan es van alçar.

I conten com camions partiren carregats de tants comiats,
com van tancar finestres i portes per ocultar.
Conten que el vent del poble els ajudava a caminar
i que els versos dels poetes eren pólvora cremant.

Ens parlen de derrota, d’injustícia i repressió,
de presons, de més morts, ens parlen d’afusellats.
Ens parlen d'impotència en l’exili i de comiats,
de ments universals abandonant les seues llars.

Parlen de continents, de muntanyes i refugiats,
de l'espera en l’oblit, d'aquells temps plens de fam.
Conten com van tornar amb tot per fer i res es fa.
Conten que som nosaltres qui per ells hem de guanyar! Però

Avui recobrem la memòria.
Tornem als camps i als olivars que amb il·lusió vareu regar.
Avui recobrem la memòria.
Tornem a alçar la veu per entonar els vostres cants.
Avui recobrem la memòria.
Tornem als horitzons d'arena i neu que vau creuar.
Avui recobrem la memòria,
tornem als vells poetes, a les sendes, al combat.

Avui recobrem la memòria,
cantem per recordar el vostre combat,
combat per canviar una història,
combat per la llibertat.

Avui recobrem la memòria,
contem per recordar que no hem oblidat,
el combat sempre fins la victòria
Combat de la dignitat!
Track Name: L'última nit
Els nostres camins ens separen,
el temps de marxar ja ha arribat,
tan sols vull donar-te les gràcies
i dir-te que ens veurem aviat.

I totes eixes aventures,
tot allò que vam viure tornarà
i junts tornarem a somriure,
com si el temps mai no haguera passat.

Recorde tantes alegries,
converses que ens van atrapar,
somnis llunyans i utopies
o simples somriures a un bar.

Històries que amb el temps es fan fortes ,
regals que no es poden comprar,
i que a la memòria ressonen,
tan forts que ningú els pot esborrar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se’l al cor
Uououoooh!

Els anys guardaran les promeses,
només ells saben si es compliran,
o si vindran noves sorpreses,
que ens apropen als somnis llunyans.

I si els nostres camins ja no es creuen,
el record mantindrà l’amistat,
i si mai ja no ens tornem a veure,
aquesta cançó ens farà recordar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se’l al cor
Uououoooh!