1. |
|
|||
|
És a cada moment quan tens l’oportunitat
De no contribuir i fer un pas al costat
És a cada moment i el temps se t’està acabant
Qui voldràs ser, opressor o alliberat, “tria”
A aquestes altures ja deus haver tastat
tots els privilegis que envolten nostre fal
ha estat un plaent viatge com si no et tocara
i saps que coherent, no et queda asil a la ignorància
i cal que aprengues a renunciar
A aquestes altures ja et deu haver xapat
la boca alguna dona amb la seua veritat
has après en perdre a mantindre-la tancada
i saps que així ha de ser fins que t’embrute la batalla
i cal que lluites del seu costat
A aquestes altures ja deus haver pagat
L’ínfim preu que es cobra el patriarcat
Xiquet sigues valent mentre et fique la gasa
I ara et menges ferm tota la merda que et passa
I tens els sentiments esquinçats
A aquestes altures ja et deus haver odiat
Obligant-te a lluir eixa masculinitat
Agafa un bon amic i dóna-li un bes a la boca
I trenca amb l’homofòbia que et domina i t’apresona
I sent, i sent tot fins el final
Traïm-nos sense frens, sense dubtar
Trenquem amb qui vam ser
Per construir amb les runes un nou temps
sent sincers
amb nosaltres mateixa per canviar
siguem la clara nit que no impedeix la lluna brillar
|
||||
2. |
Tatuatges a l'ànima
04:08
|
|
||
|
Perdut enmig d'una cruïlla
Em sent cercat per tots els horitzons
Perseguit pel dia a dia, per tancar-me a una presó
Eixa és la meua condemna, viure a un malson
Cansat de viure a la fugida
M'enfrontaré ferm a les meues pors
Per deixar de ser la presa, trencaré tots els barrots
Eixa és la meua promesa, fer-me fort
Com eixa fera que passa a l'atac
Trau les urpes i ensenya els seus ullals
Que les tempestes que haurem d'enfrontar
No aconseguiran frenar el nostre avanç
Han sigut mesos perduts
Sense vore la llum
Sense acceptar ajut
Tirat al llit, fotut
No t'acostes a mi, fuig
No tinc res bo per a tu
Res bo per a ningú
I em sent tan menut
Quan m'alce d'entre els llençols
Vos demanaré perdó
Quan per fi em senta fort
Quan torne a ser qui sóc
Si és que mai he sigut bo
Si és que mai he sigut bo
Però hui encara no
No t'acostes a mi, fuig
No tinc res bo per a tu
Res bo per a ningú
I em sent tan menut
|
||||
3. |
Cors armats
03:26
|
|
||
|
Unes caputxes negres, caminem la nit
Com una manada de cors armats
Contra la soledat d’un món podrit
Disposades a no claudicar
Perquè estem convençuts, que el futur és estimar-se
I pensar en comú, en comptes d’anar aïllant-se
Ens volen perduts, que entre tu i jo manquen xarxes
Per això ens busquem, per això ens juntem
No enteníem de l’impuls que ens movia
Perquè no sabíem escoltar els sentiments
I en el cor de les respostes vam trobar el foc que ens pren
Ens cuidarem unes a altres
En la foscor de la ciutat
I si una nit no ens queden forces
Que no ho celebren
que tornarem a l’endemà
Unes butxaques buides creuem la nit
Creant alternatives d’autogestió
Contra la imposició d’un marc fallit
Demostrant que no els tenim por
Perquè estem convençuts, que el present és rebel·lar-se
I crear el futur, en comptes de resignar-se
Ens volen vençuts, i muts dintre de gàbies
Per això lluitem, per això ens alcem
No enteníem de l’impuls que ens movia
Perquè no sabíem escoltar els sentiments,
I en el cor de les respostes vam trobar el foc que ens pren
Ens cuidarem unes a altres
En la foscor de la ciutat
I si una nit no ens queden forces
Que no ho celebren
que tornarem a l’endemà
A les misèries que amaguen trists els carrerons
A les sirenes que callen els crits de revolució
A les batalles que encenen foc en la foscor
A les muralles que ens van imposar i a les barricades que alcem per guanyar el demà
|
||||
4. |
|
|||
|
Mai oblidaré aquell últim comiat
Se que cuidaràs bé tots els teus germans
Aprecie que entengues per què vaig marxar
La lluita per la nostra dignitat
Cada dia sembla ser l'últim de tots
Però resistim juntes front al terror
El dia en què el poble ens llevem els grillons
Està ben a prop...
Recorde els crits enmig de la nit
Els plors i la por recorrent-me el cos, recorde la mort
Recorde els teus llavis diguent-me adéu i els teus ulls humits
Són els records que em mantenen dempeus, quan tot es fa fosc
Us trobe a faltar però ací està el meu lloc
Lluitant per nosaltres, per un món millor
Les dones fem juntes la revolució
Kobane no cau si seguim en el front
Espere el dia en què puga tornar
Amb un futur per posar-te a les mans
No oblides qui ets per si no hi sóc demà,
Vent de llibertat...
Nire bihotz taupak azkartzen doaz
Amets eta beldurrak nahasten dira
Zutaz oroitzen naizen bakoitzean
Zara itxaropen nere lokarria
Borroka grina handitzen doa indartzen noa
Iritsi da guda garaia
Beldurrak hozkaka heltzen nauen bitartean
|
||||
If you like Atzembla, you may also like:
Echo Dancing
by Alejandro Escovedo
The legendary Alejandro Escovedo returns with another country-rock scorcher.
go to album
Blinded By Oblivion
by Axis: Sova
Axis:Sova mess with the hard rock playbook, creating playful, catchy songs that challenge as much as they rip.
go to album
Serrated alt-rock from this Washington group hits the perfect combo of big riffs and bigger hooks.
go to album
Praise Armageddonism
by Blood Command
Righteous melodic punk from Norway that slams snarling riffs with immediate hooks for 1000-watt guitar-pop power.
go to album
Where the Heart Is
by Sweet Pill
A confident blend of emo, pop, and hardcore from the rising Philadelphia band, featuring introspective lyrics and churning melodies.
go to album
Nothing not to love about the jangly sounds of the Vovos, who blend catchy melodies with whip smart lyrics.
go to album
This Oakland group pulls no punches, serving up a hard-hitting punk album that recalls the blistering brilliance of Refused.
go to album
